HISTÒRIA
Halloween és una barreja de la festa celta de la tardor, les celebracions cristianes dels difunts i la cultura popular nord-americana. Aquí tens aquest viatge, segle a segle.
La nit del 31 d’octubre a l’1 de novembre, els celtes celebraven la fi de l’estiu i l’inici de l’època fosca. Es creia que aleshores el món dels vius i el dels morts eren més a prop que mai. S’encenien grans fogueres i la gent es posava pells d’animals i màscares perquè els esperits no la reconeguessin.
Sota el domini romà, els costums celtes es van barrejar amb les festes romanes: les Feralia, en record dels difunts, i el culte a Pomona, deessa dels arbres fruiters, d’on es creu que provenen els jocs amb pomes.
El papa Bonifaci IV va consagrar el Panteó de Roma en honor de tots els màrtirs. Al principi, la festa se celebrava al maig.
El papa Gregori III va fixar el dia de Tots Sants l’1 de novembre. La seva vigília, All Hallows’ Eve, acabaria donant nom a Halloween.
L’Església va començar a recordar tots els difunts el 2 de novembre. Tres dies —el 31 d’octubre i l’1 i el 2 de novembre— es van convertir en el temps de les ànimes.
A Anglaterra, els pobres anaven de porta en porta i prometien resar per les ànimes dels difunts a canvi de pastissets d’ànimes (soul cakes). A Escòcia i Irlanda la gent es disfressava i recitava una cançó o un poema: l’avantpassat de l’actual truc o tracte.
El poeta nacional escocès va descriure en un llarg poema la nit de Halloween dels pagesos: jocs d’endevinació amb nous, pomes i cols.
Durant la Gran Fam, prop d’un milió de persones van deixar Irlanda, moltes cap a l’Amèrica del Nord. Amb elles hi van arribar els costums de Halloween, i el nap va deixar pas a la carbassa.
Les ciutats dels Estats Units organitzaven desfilades i festes veïnals. Als anys cinquanta, el «trick-or-treat» ja s’havia estès per tot el país i els infants eren el centre de la festa.
La pel·lícula «Halloween», de John Carpenter, va convertir la festa en un símbol del gènere de terror i va iniciar l’onada del cinema slasher.
Gràcies al cinema, les sèries i el comerç, Halloween es va estendre per Europa i Àsia. A Estònia es coneix des dels anys noranta i conviu amb les festes pròpies: el hingedeaeg, el mardipäev i el kadripäev.
LLEGENDA
Segons una llegenda irlandesa, Jack el Garrepa va enganyar el diable dues vegades. Quan va morir, no el van deixar entrar ni al cel ni a l’infern: el diable només li va donar una brasa encesa, que Jack va posar dins d’un nap buidat. Des d’aleshores vaga per la nit amb el fanal a la mà.
Irlandesos i escocesos tallaven cares en naps i colinaps per allunyar els mals esperits. A Amèrica, el nap va ser substituït per la carbassa, més grossa i tova: així va néixer el jack-o’-lantern.
A Estònia, els costums d’aquesta època de l’any són molt antics: el hingedeaeg (el «temps de les ànimes»), el mardipäev (Sant Martí) i el kadripäev (Santa Caterina). Halloween hi va arribar als anys noranta i ara conviu amb aquestes festes.
| HALLOWEEN | HINGEDEAEG | MARDIPÄEV | |
|---|---|---|---|
| Data | 31 d’octubre | octubre–novembre; dia de les ànimes el 2 de novembre | 10 de novembre |
| Origen | El Samhain celta i la festa cristiana de Tots Sants | L’antic culte als avantpassats | Dia de Martí Luter i de sant Martí; inici de l’hivern al calendari popular |
| Disfresses | Fantasmes, bruixes, monstres, cultura pop | — | Roba fosca i màscares; els mardisandid (captaires de Sant Martí) |
| Casa per casa | «Trick or treat!»: llaminadures | Es deixava menjar a taula per a les ànimes | Es canta i es desitja sort a canvi d’obsequis |
| Llum | Fanal de carbassa | Una espelma a la finestra per a les ànimes | — |
A continuació: com se celebra a la resta del món?
Costums del món →